Comparar-te amb els altres pot semblar una cosa automàtica.
Veus algú que sembla que ho té tot més clar, que avança més ràpid o que viu una vida més ordenada.
I sense adonar-te’n, apareix aquella sensació incòmoda:
“Jo no estic tan bé. ”
“No faig prou.”
“Potser els altres sí que poden i jo no.”
Comparar-te no vol dir que siguis dèbil ni insegur/a.
Vol dir que ets humà/na.
Però quan la comparació és constant, pot començar a afectar la manera com et mires.
El problema és que només veus una part
Sovint ens comparem amb el que veiem des de fora.
Una feina nova. Un viatge. Una nota. Una relació. Un cos. Una decisió aparentment clara. Una vida que sembla més fàcil.
Però el que veus dels altres gairebé sempre és només una part.
No veus tots els dubtes, les pors, els dies difícils, les inseguretats ni tot el que aquella persona també carrega.
I quan compares tota la teva realitat amb una petita part de la realitat d’una altra persona, és molt fàcil sortir-ne perdent.
No t’estàs comparant amb tota la vida de l’altra persona. T’estàs comparant amb una imatge parcial.
Les xarxes socials poden intensificar aquesta sensació
Les xarxes socials no creen totes les inseguretats, però sovint les amplifiquen.
Et mostren moltes vides alhora, moltes imatges cuidades i molts moments seleccionats.
I encara que racionalment sàpigues que no tot és tan perfecte com sembla, emocionalment pot afectar igual.
Pots tancar Instagram sentint-te pitjor, més petit/a o més lluny d’on “hauries” d’estar.
Quan et compares, mires sobretot el que et falta
Et fixes en:
- Allò que no has aconseguit.
- El que no fas tan bé.
- El que hauries d’haver resolt abans.
- El que sembla que els altres tenen i tu no.
A poc a poc, pots començar a viure amb la sensació que sempre hi ha algú que ho fa millor.
- Algú més segur.
- Algú més productiu.
- Algú més atractiu.
- Algú més capaç.
El problema no és només comparar-te.
El problema és que, quan ho fas constantment, pot semblar que el teu valor depèn d’estar per damunt d’algú altre.
La comparació també pot donar informació
Comparar-te no sempre és el problema.
El problema és quan et compares constantment i acabes utilitzant els altres com una prova de tot el que creus que et falta.
A vegades veus algú i penses: "M'agradaria tenir la seva vida".
Però si t'hi fixes bé, potser no és la seva vida el que enveges.
- Potser és la tranquil·litat que transmet.
- La seguretat que sembla tenir.
- La llibertat amb què viu.
- O la confiança amb què pren decisions.
Mirar això amb una mica de curiositat pot ajudar-te a entendre què hi ha darrere d'aquesta comparació, en lloc de quedar atrapat/da intentant ser com una altra persona.
Què pots fer quan notes que t’estàs comparant
Pots començar a mirar-ho de manera diferent.
- Recorda que només estàs veient una part de la vida dels altres
- Observa com et sents després de consumir cert contingut
- Redueix l’exposició a comptes que et fan sentir pitjor
- Pregunta’t què necessites tu, més enllà del que fan els altres
- Intenta mirar també el teu propi procés, no només el resultat
- Recorda que anar al teu ritme no vol dir anar malament
També pot ajudar revisar com et parles quan apareix la comparació.
No és el mateix dir-te: Soc un desastre.”
Que dir-te: “Això m’ha remogut. Potser val la pena mirar què hi ha darrere d’aquesta comparació.”
No necessites viure la vida d’una altra persona
La vida dels altres pot inspirar-te, però no hauria de convertir-se en una mesura constant del teu valor.
El teu ritme, les teves circumstàncies, la teva història i les teves necessitats també compten.
No necessites ser com els altres per estar bé amb tu.
Necessites poder mirar-te amb una mica més de comprensió.
I començar a construir una vida que tingui sentit per a tu, no una que sembli atractiva des de fora.
Referències
- Vogel, E. A., Rose, J. P., Roberts, L. R., & Eckles, K. (2014). Social comparison, social media, and self-esteem. Psychology of Popular Media Culture, 3(4), 206–222. https://doi.org/10.1037/ppm0000047
Si la comparació constant t’afecta l’autoestima, no ho has de gestionar sol/a.
Podem mirar què hi ha darrere d’aquesta exigència i trobar maneres de relacionar-te amb tu mateix/a amb més calma. La primera conversa és gratuïta i sense compromís.
Reserva una trucada de 15 minuts