Vas tot el dia corrents, però tens la sensació que mai arribes a tot.
Sempre hi ha alguna cosa pendent. Sempre vas amb pressa. I quan pares… et sents malament.
Com si estiguessis perdent el temps. Com si haguessis de fer més.
Si t’hi sents identificat/da, no ets l’única persona a qui li passa.
No és falta d’organització
Moltes vegades pensem que el problema és que no ens organitzem bé. Que si féssim millor les coses, arribaríem a tot.
Però sovint no té a veure amb això.
El que hi ha al darrere és un sistema nerviós en estat d’alerta constant. El cos i la ment estan acostumats a anar ràpid, a no parar, a estar pendents de tot. La recerca en psicologia mostra que quan l’estrès es manté en el temps, el cos es queda en un estat d’alerta constant, afectant el benestar emocional i físic.
I quan intentes descansar… apareix la incomoditat.
Viure així esgota
Aquest ritme constant pot acabar generant:
- Cansament físic i mental
- Irritabilitat
- Ansietat
- Desesperança
- Sensació de no arribar mai a tot
I amb el temps, es fa difícil sostenir.
Com començar a baixar el ritme
No es tracta de canviar-ho tot de cop ni de fer-ho perfecte.
Pots començar per petits gestos:
- Parar 5 minuts sense fer res més (encara que et costi)
- Allunyar-te del mòbil una estona
- Respirar més lent, i escoltar la respiració, sense forçar
- Posar-te una música relaxant
Pot semblar poc, però és un inici.
Baixar el ritme també s’aprèn
Baixar el ritme no és perdre el temps. És cuidar el teu sistema nerviós.
I no sempre és fàcil fer-ho sol/a. A vegades cal entendre què hi ha al darrere d’aquesta exigència i aquest estat constant d’alerta.
Si et sents així, no ho has de portar sol/a.
Pots escriure’m o contactar amb mi i ho valorem amb calma.
Contactar →Referències
- American Psychological Association. (2024). Stress effects on the body. https://www.apa.org/topics/stress/body