Hi ha moments en què saps que alguna cosa hauria de canviar, però no acabes de fer el pas.

Potser és una situació que et desgasta, una relació, una feina, una manera de viure que ja no et fa bé, ...

Ho notes al cos, ho penses, fins i tot tens clar que així no vols continuar. Però, tot i això, et quedes on ets.

Si t’hi sents identificat/da, no ets l’única persona a qui li passa.

No és falta de voluntat

Des de fora, a vegades sembla fàcil: si alguna cosa no et fa bé, canvia-la.

Però quan ets tu qui ho viu, no sempre és tan senzill.

Moltes vegades el que hi ha al darrere és por. Por al desconegut, por a equivocar-te, por a perdre una estabilitat que, encara que no et faci bé, et resulta familiar.

El cervell tendeix a buscar seguretat, i sovint prefereix quedar-se en allò conegut abans que fer un pas cap a una situació incerta. Per això, fins i tot quan racionalment saps que necessites un canvi, emocionalment pot costar molt sostenir-lo.

Quedar-se també té un cost

Quan una part de tu vol avançar, però una altra et frena, és habitual entrar en un estat de bloqueig.

Penses molt, dones voltes, intentes decidir… però no acabes de moure’t.

I aquest bloqueig pot generar:

  • Cansament mental
  • Frustració
  • Ansietat
  • Dubtes constants
  • Sensació d’estar estancat/da

Per què fa tanta por fer un canvi

Un canvi, a part de deixar enrere una situació també pot remoure moltes coses internes:

  • La por a penedir-te
  • La por a decebre els altres
  • La por al que pensaran
  • La por a la incertesa

Com començar a moure’t

No es tracta de fer un gran pas de cop ni de tenir-ho tot clar abans de començar.

Pots començar per petits moviments:

  • Posar nom al que et passa
  • Preguntar-te què és exactament el que et frena
  • Diferenciar entre por real i por anticipada
  • Fer un petit pas que et doni més informació, en lloc d’esperar tenir-ho tot resolt

Canviar també es pot acompanyar

No sempre és fàcil travessar aquests moments sol/a.

A vegades cal un espai per ordenar el que sents, entendre què et bloqueja i poder prendre decisions amb més claredat i menys exigència.

Canviar fa por, sí. Però quedar-te on estàs, quan alguna cosa dins teu et diu que ja no pots més, també en fa.

Si et trobes en aquest punt, no ho has de portar sol/a.

Pots escriure’m o contactar amb mi i ho valorem amb calma.

Contactar →

Referències

  • Tversky, A., & Kahneman, D. (1991). Loss aversion in riskless choice: A reference-dependent model. The Quarterly Journal of Economics. https://doi.org/10.2307/2937956