Què és l’assertivitat?

Hi ha converses que poden semblar senzilles des de fora, però que per dins costen molt.

Dir que no. Expressar que alguna cosa t’ha molestat. Demanar el que necessites. Posar un límit sense sentir-te culpable.

A vegades, per evitar un conflicte, acabem callant. Altres vegades, després d’haver callat massa temps, acabem explotant.

L’assertivitat és una manera de comunicar-nos que intenta trobar un punt més saludable entre aquests dos extrems.

Què és l’assertivitat?

L’assertivitat és la capacitat d’expressar el que penses, sents o necessites d’una manera clara i respectuosa.

No vol dir dir-ho tot sense filtre.

Tampoc vol dir agradar sempre o evitar qualsevol incomoditat.

Ser assertiu/va implica tenir en compte el que necessita l’altra persona, però sense desaparèixer tu de la conversa.

És poder dir:

“Això no em va bé.”
“Necessito pensar-m’ho.”
“Entenc el que dius, però jo ho visc diferent.”
“Ara mateix no puc assumir això.”

Sense atacar, però també sense anul·lar-te.

Per a què serveix l’assertivitat quan està ben portada?

Quan l’assertivitat es practica de manera saludable, pot ajudar a construir relacions més clares i més honestes.

No perquè desapareguin els desacords, sinó perquè es poden expressar amb més cura.

Pot ajudar-te a:

• posar límits sense sentir que estàs fent alguna cosa malament;
• expressar necessitats abans d’arribar al límit;
• reduir malentesos;
• evitar acumular ressentiment;
• prendre decisions amb més coherència amb el que necessites;
• relacionar-te amb més respecte cap als altres i cap a tu mateix/a.

L’assertivitat no garanteix que l’altra persona respongui sempre bé.

Però sí que et permet comunicar-te des d’un lloc més clar, menys impulsiu i menys carregat de culpa.

Quan no està ben portada

A vegades es confon l’assertivitat amb “dir les coses tal com ragen”.

Però ser assertiu/va no és utilitzar la sinceritat com una manera de fer mal.

També pot passar el contrari: creure que estem sent assertius perquè no diem res i “evitem problemes”, quan en realitat ens estem callant coses importants una vegada i una altra.

Podem entendre-ho amb tres formes de comunicar-nos:

• Comunicació passiva: callo el que penso o necessito per evitar molestar, decebre o generar conflicte.
• Comunicació agressiva: expresso el que penso o necessito, però ho faig atacant, imposant o invalidant l’altra persona.
• Comunicació assertiva: expresso el que penso o necessito amb claredat i respecte, sense atacar i sense anul·lar-me.

L’objectiu no és fer-ho perfecte.

És començar a detectar des d’on estàs responent: des de la por, des de la ràbia o des de la claredat.

Per què costa tant ser assertiu/va?

Moltes persones no tenen dificultats amb l’assertivitat perquè no sàpiguen què volen.

El que costa és sostenir el que pot passar després de dir-ho.

Poden aparèixer pors com:

• “I si s’enfada?”
• “I si pensa que soc egoista?”
• “I si deixa de comptar amb mi?”
• “I si genero un conflicte?”

Per això, moltes vegades, acabem dient que sí quan voldríem dir que no.

O diem que “no passa res” quan sí que passa.

Practicar l’assertivitat no consisteix només a aprendre frases. També implica aprendre a tolerar una mica més la incomoditat de ser honest/a.

Eines per començar a practicar l’assertivitat

No cal començar amb converses molt difícils.

Sovint és més útil practicar amb situacions petites i quotidianes.

1. Dona’t temps abans de respondre

Moltes vegades diem que sí per impuls, per evitar la incomoditat del moment.

Una frase senzilla pot ajudar molt:

“M’ho penso i et dic alguna cosa.”

Aquesta pausa et dona espai per preguntar-te què vols realment, en lloc de respondre automàticament per quedar bé.

2. Parla des del que sents

Quan una conversa és delicada, és fàcil començar acusant l’altra persona.

Per exemple:

“Mai m’escoltes.”

A vegades pot ser més útil expressar-ho des de la pròpia experiència:

“Quan passa això, em sento poc escoltat/da.”

Això no vol dir que l’altra persona no tingui responsabilitat. Però ajuda a començar la conversa amb menys atac i més possibilitat d’escolta.

3. Digues que no sense justificar-te en excés

Quan costa posar límits, sovint apareix la necessitat de donar moltes explicacions.

Però no sempre cal justificar-se llargament.

Algunes frases possibles són:

“Gràcies per pensar en mi, però aquesta vegada no puc.”
“Ara mateix no em va bé assumir això.”
“Ho entenc, però prefereixo no fer-ho.”

Dir que no amb respecte continua sent dir que no.

4. La tècnica del sandvitx

En algunes converses, pot ajudar començar reconeixent alguna cosa positiva, expressar després el límit o la necessitat, i acabar mostrant que valores la relació o la situació.

Per exemple:

“M’agrada molt passar temps amb tu. Aquest cap de setmana necessito descansar i no podré quedar. Si et va bé, podem buscar un altre dia.”

Aquesta tècnica pot ser útil si es fa de manera sincera.

Si es converteix en una fórmula mecànica, pot sonar poc natural. Per això, el més important no és seguir una estructura perfecta, sinó comunicar amb honestedat i respecte.

Un recordatori important

Ser assertiu/va no vol dir que l’altra persona sempre ho rebrà bé.

Tampoc vol dir que deixaràs de sentir nervis quan hagis de dir alguna cosa difícil.

Vol dir que pots començar a relacionar-te d’una manera més honesta amb el que necessites.

Pots respectar els altres sense deixar de respectar-te a tu.

I això també és una manera de cuidar-te.