Per què em costa gaudir de les coses bones?

Hi ha moments en què les coses semblen anar bé, però tu no acabes d’estar tranquil/·la.

Potser has rebut una bona notícia, estàs passant una etapa més calmada o alguna cosa que esperaves finalment ha sortit bé.

I, tot i així, en lloc de poder gaudir-ho, encara tens preocupacions:

“I si dura poc?”
“I si després passa alguna cosa?”
“I si m’il·lusiono massa i després em decebo?”

A vegades no és que no valoris el que tens. És que una part de tu continua en alerta.

Quan costa relaxar-se fins i tot quan tot va bé

Gaudir d’un moment bo pot semblar una cosa natural, però no sempre ho és.

Si durant molt de temps has viscut amb tensió, preocupació o necessitat d’estar pendent de tot, pot ser que el teu cos i la teva ment s’hagin acostumat a anticipar problemes.

Per això, quan arriba una mica de calma, no sempre la vius com a descans i pots, fins i tot, viure-la com a sospitosa.

Com si, si baixes la guàrdia, alguna cosa pogués sortir malament.

La ment intenta protegir-te

Moltes vegades, darrere d’aquesta dificultat per gaudir, hi ha una ment que intenta protegir-te del dolor, de la decepció o de la pèrdua de control.

Anticipar el pitjor pot donar una falsa sensació de seguretat.

Com si pensar-hi abans fes que estiguessis més preparat/da.

Però viure en l'anticipació té un cost: no et deixar estar present en allò que ara mateix sí que està bé.

La por que les coses bones no durin

Una de les raons per les quals pot costar gaudir és la por que aquell moment desaparegui.

Una relació que va bé. Una etapa més tranquil·la. Una il·lusió. Una oportunitat. Una sensació de calma.

I llavors, en lloc de viure-ho, comences a revisar-ho, controlar-ho o imaginar tot el que podria canviar.

Però que una cosa sigui temporal no vol dir que no mereixi ser viscuda.

A vegades, precisament perquè no ho podem controlar tot, és important aprendre a estar una mica més presents quan alguna cosa bona passa.

Quan et costa creure que t’ho mereixes

També pot passar que, quan apareix alguna cosa bona, et costi sentir que és per a tu.

Potser penses que no durarà, que no és tan important o que en qualsevol moment descobriran que no ho mereixes.

Això pot passar sobretot quan tens una veu interna molt exigent o quan estàs acostumat/da a fixar-te més en el que falta que en el que ja hi és.

Gaudir també implica permetre’t rebre.

I a vegades això costa.

Com començar a deixar espai a les coses bones

Has d'entrenar una mirada una mica més present.

Algunes preguntes que poden ajudar són:

• Què hi ha de bo en aquest moment, encara que sigui petit?
• Estic intentant anticipar un problema que encara no ha passat?
• Puc permetre’m gaudir d’això una estona, encara que no sàpiga quant durarà?
• Què necessito per sentir-me una mica més segur/a ara mateix?
• Com em parlaria si no m’exigís estar sempre preparat/da per al pitjor?

També pot ajudar fer una pausa, respirar, mirar al teu voltant i posar paraules al que sí que està passant ara:

De vegades costa

Pensem que hauria de sortir espontàniament.

Però si la teva ment està molt acostumada a preocupar-se, potser necessites practicar-ho a poc a poc.

• Gaudir d'una conversa agradable
• Assaborir allò que estàs menjant i que tant t'agrada
• Permetre't celebrar una cosa sense traure-li importància
• Deixar que una bona notícia existeixi sense buscar immediatament el problema

Les coses bones no han de ser perfectes ni permanents per tenir valor.

Si notes que sempre estàs esperant que passi alguna cosa dolenta, potser no es tracta només d’aprendre a “pensar en positiu”.

Potser es tracta d’entendre què et manté en alerta i començar a donar-te permís per baixar una mica la guàrdia.