Et decideixes a fer el canvi.
Segurament arribar fins aquí no ha estat fàcil. Ho has pensat molt, has valorat opcions, has sentit dubtes… però en algun punt has pres una decisió.
I tot i així, al cap de poc, apareixen pensaments que et fan dubtar.
“I si m’equivoco?”
“I si no era tan greu?”
“I si els altres no ho entenen?”
“I si s'enfaden amb mi?”
“I si faig mal a algú?”
Què fan aquests pensaments
Aquests pensaments no apareixen perquè sí. Sovint tenen una funció: intentar protegir-te.
Per exemple:
- Intenten anticipar problemes, encara que no els resolguin
- Et preparen per a la pitjor situació, encara que potser no passarà mai
- Et fan sentir que, si et preocupes molt, ets més responsable o millor persona
El problema és que, tot i semblar útils, acostumen a generar més malestar que ajuda.
Quins efectes tenen
- Ansietat i nerviosisme
- Problemes de concentració
- Dificultats per dormir o despertar-te massa aviat
- Tensió muscular
- Irritabilitat o més facilitat per enfadar-te
A llarg termini, et mantenen en un estat de dubte constant.
Per què la ment insisteix tant?
Si aquests pensaments tornen una vegada i una altra, no és casualitat.
Moltes vegades, sense adonar-nos-en, hem après que preocupar-nos serveix per alguna cosa.
Aquestes idees poden semblar útils… però sovint tenen un cost alt.
Et mantenen enganxat/da al dubte i fan més difícil sostenir el canvi que has decidit.
El que fan realment les preocupacions
Les preocupacions no solen aparèixer com imatges clares del que pot passar, sinó com pensaments repetitius i poc concrets.
I això té un efecte important: et manté en alerta, però sense acabar d’afrontar el que et fa por.
És com donar-hi voltes sense arribar enlloc.
A curt termini pot semblar que et calma una mica… però a llarg termini fa que la sensació d’incertesa i falta de control es mantingui.
A més, quan allò que temies finalment no passa (que és el més habitual), el cervell interpreta que preocupar-se “ha funcionat”.
I així es reforça el cercle.
No perquè la preocupació hagi evitat res, sinó perquè la por ja no hi és.
Què pots fer quan apareix la veu matxacona
No es tracta de fer-la desaparèixer, sinó de relacionar-t’hi diferent.
Algunes coses que poden ajudar:
- Identificar què t’estàs dient: posar nom al pensament
- Revisar si et serveix: aquest pensament m’ajuda o només m’angoixa?
- Diferenciar si és una por real o anticipada: realment això pot arribar a passar?
- Tornar a l’acció: fer un petit pas concret, encara que sigui imperfecte
No cal tenir-ho tot clar per avançar.
A vegades, moure’t una mica ajuda més que seguir pensant-hi.
Mantenir-te també forma part del procés
Prendre una decisió és un pas important, però sostenir-la en el temps també ho és.
Hi haurà moments de dubte, de retrocés o de qüestionament. I no passa res.
Formen part del procés de canvi.
No sempre és fàcil avançar, però quedar-te on ja saps que no vols estar tampoc ho és.
Permetre’t continuar, encara que no ho tinguis tot clar, també és una manera de cuidar-te.
Referències
- Borkovec, T. D., Alcaine, O., & Behar, E. (2004). Avoidance theory of worry and generalized anxiety disorder. In R. G. Heimberg, C. L. Turk & D. S. Mennin (Eds.), Generalized anxiety disorder: Advances in research and practice (pp. 77–108). Guilford Press.
- Beck, A. T. (1976). Cognitive therapy and the emotional disorders. International Universities Press.
Si estàs en aquest punt, amb dubtes i pensaments que et fan qüestionar-ho tot, no ho has de gestionar sol/a.
Podem mirar-ho amb calma i entendre què hi ha darrere d’aquests pensaments. La primera conversa és gratuïta i sense compromís.
Reserva una trucada de 15 minuts