Ja fa uns dies que ha començat el curs. Han arribat els primers treballs, les noves responsabilitats i les coses que encara no saps fer. Potser pensaves que seria més fàcil, però ara mires tot el que tens al davant i et sembla massa.
“I si no me'n surto?”
“I si no arribo a tot?”
“I si és massa difícil per a mi?”
Aquestes preguntes poden aparèixer quan comences un curs, una feina o qualsevol etapa que comporti nous reptes. De vegades, les dificultats no només ens preocupen, sinó que ens fan començar a dubtar de nosaltres mateixos.
Quan una dificultat es converteix en un dubte sobre tu
Hi ha una diferència important entre pensar “això em costa” i pensar “no soc capaç de fer-ho”. La primera frase descriu una dificultat concreta. La segona és una conclusió sobre tu i les teves capacitats.
Quan et trobes davant d'una situació nova, és normal que hi hagi coses que encara no dominis. Necessitar temps per aprendre, equivocar-te o demanar explicacions no significa que no siguis capaç.
Que una cosa et costi no significa que no puguis aprendre a fer-la.

Quan l'autoexigència fa que tot sembli encara més difícil
A vegades, no és només la quantitat de coses que has de fer el que et genera malestar, sinó la manera com t'exigeixes afrontar-les.
Vols entendre-ho tot de seguida, fer-ho bé a la primera, no equivocar-te i arribar a totes les responsabilitats. I quan no ho aconsegueixes, pots interpretar-ho com un fracàs.
No has de saber fer-ho tot des del primer dia. Aprendre també implica tenir dubtes, cometre errors i necessitar ajuda.
I si realment són massa coses?
No sempre es tracta d'una por exagerada. De vegades, les responsabilitats s'acumulen i la càrrega és realment superior al temps o als recursos de què disposes.
En aquests casos, no n'hi ha prou amb dir-te que has de confiar més en tu. Potser necessites reorganitzar-te, reduir algunes exigències, descansar o demanar ajuda.
No poder arribar a tot no significa que no siguis capaç. També pot significar que estàs assumint massa coses.
Què pots fer quan sents que no podràs amb tot?
- Identifica què et preocupa concretament. No és el mateix tenir una tasca difícil que pensar que tot el curs serà impossible.
- Divideix les tasques grans en passos més petits i comença per un de concret.
- Revisa les teves expectatives. No tot ha de sortir perfecte ni has de dominar-ho tot immediatament.
- Prioritza. Diferencia què és urgent, què pot esperar i què pots deixar de fer.
- Demana ajuda quan la necessitis. No has de resoldre totes les dificultats sense suport.
- Respecta els teus moments de descans. Descansar també forma part de poder afrontar les responsabilitats.
No has de resoldre tot el curs avui
Quan mires totes les coses que tens pendents, és fàcil sentir-te desbordat. Però no necessites tenir avui totes les respostes ni saber exactament com afrontaràs cadascuna de les dificultats que vindran.
Pots començar pel que tens davant, donar-te temps per aprendre i anar ajustant les teves expectatives a mesura que avances.
Que ara et sembli difícil no significa que sempre ho serà. I si necessites ajuda o has de reduir la càrrega, també està bé.
Referències
- Lazarus, R. S., & Folkman, S. (1984). Stress, appraisal, and coping. Springer.
- Egan, S. J., Wade, T. D., & Shafran, R. (2011). Perfectionism as a transdiagnostic process: A clinical review. Clinical Psychology Review, 31(2), 203–212.
- Neff, K. D. (2003). Self-compassion: An alternative conceptualization of a healthy attitude toward oneself. Self and Identity, 2(2), 85–101.
Si la por de no poder amb tot t'està generant malestar, parlar-ne pot ajudar-te.
Podem treballar les preocupacions, l'autoexigència i la manera d'afrontar les dificultats, respectant també els teus límits i necessitats. La primera conversa és gratuïta i sense compromís.
Reserva una trucada de 15 minuts