Has de fer una presentació, parlar en una reunió o exposar un treball i, només de pensar-hi, ja comences a posar-te nerviós/a. Potser encara falten dies, però la situació ja ocupa una part dels teus pensaments.
“I si em quedo en blanc?”
“I si m'equivoco?”
“I si se'm nota?”
“Què pensaran de mi?”
Parlar davant dels altres pot generar nervis a moltes persones. El problema apareix quan la por és tan intensa que ens fa patir molt abans de la situació, ens impedeix expressar-nos com voldríem o ens porta a evitar oportunitats que ens agradaria poder afrontar.
De què tenim por realment?
Moltes vegades, la por no és simplement parlar davant d'un grup. El que ens preocupa és el que pensem que podria passar: quedar-nos en blanc, no saber respondre, tremolar, posar-nos vermells, equivocar-nos o sentir que els altres ens estan jutjant.
De vegades no ens fa tanta por parlar com la possibilitat que alguna cosa surti malament mentre parlem.
Quan els nervis fan encara més por
Davant d'una situació que percebem com una amenaça, el cos s'activa. El cor pot anar més ràpid, podem notar calor, tremolor, tensió, boca seca o dificultat per concentrar-nos.
Si interpretem aquestes sensacions com un senyal que alguna cosa està anant malament, podem començar a vigilar-nos constantment: “Se'm nota?”, “Estic tremolant?”, “Estic parlant massa ràpid?”. Com més pendents estem de nosaltres mateixos, més difícil pot resultar concentrar-nos en allò que volem explicar.
Evitar-ho alleuja la por... però només durant una estona
Quan una situació ens genera molta ansietat, és comprensible que intentem evitar-la. Podem deixar que una altra persona presenti, parlar el mínim possible, llegir-ho tot o intentar acabar molt ràpid.
A curt termini, evitar la situació ens tranquil·litza. Però si sempre l'evitem, no tenim l'oportunitat de comprovar que podem afrontar-la, que els nervis poden disminuir i que equivocar-nos no acostuma a tenir les conseqüències que imaginàvem.
Com pots començar a afrontar la por a parlar en públic?
- Prepara el que vols explicar, però evita intentar memoritzar cada paraula. Tenir clares les idees principals acostuma a donar més flexibilitat.
- Practica en situacions progressives: primer sol, després davant d'una persona de confiança i, gradualment, davant de grups més grans.
- Permet que hi hagi una mica de nerviosisme. No necessites sentir-te completament tranquil/·la per poder parlar.
- Centra l'atenció en el que vols transmetre i no només en com creus que t'estan veient els altres.
- Dona't permís per parar, respirar, consultar una nota o corregir-te. Equivocar-te no converteix una presentació en un fracàs.
- Després de parlar, intenta valorar el conjunt de l'experiència i no quedar-te únicament amb aquell moment que creus que no ha sortit perfecte.
No necessites deixar de tenir nervis per començar
Esperar a sentir-te completament segur/a abans d'afrontar una situació que et fa por pot fer que l'espera sigui molt llarga. La confiança també es construeix a mesura que acumulem experiències i descobrim que podem gestionar situacions que abans ens semblaven difícils.
L'objectiu no és parlar en públic sense sentir nervis. És poder parlar encara que apareguin.
Referències
- Clark, D. M., & Wells, A. (1995). A cognitive model of social phobia. A: R. G. Heimberg, M. R. Liebowitz, D. A. Hope, & F. R. Schneier (Eds.), Social phobia: Diagnosis, assessment, and treatment. Guilford Press.
- Hofmann, S. G. (2007). Cognitive factors that maintain social anxiety disorder: A comprehensive model and its treatment implications. Cognitive Behaviour Therapy, 36(4), 193–209.
La por a parlar en públic es pot treballar.
Si els nervis, la por a equivocar-te o a sentir-te jutjat fan que evitis parlar davant dels altres, podem treballar-ho de manera gradual i adaptada al teu ritme. La primera conversa és gratuïta i sense compromís.
Reserva una trucada de 15 minuts