“Per què no m'has contestat?”, “Amb qui estaves?”, “Envia'm una foto”, “Per què has quedat amb aquesta persona?”
Algunes conductes de control poden començar presentant-se com una mostra de preocupació, interès o amor.
Pot semblar que l'altra persona simplement vol saber si estàs bé, que et troba a faltar o que et pregunta perquè li importes.
Però quan aquestes preguntes es converteixen en exigències, discussions, vigilància o por davant la reacció de la parella, és important aturar-se i observar què està passant.
Controlar no és cuidar.
Quan preocupar-se no és cuidar
En una relació és normal interessar-se per l'altra persona. Preguntar com està, preocupar-se si ha tingut un problema o voler compartir coses forma part de molts vincles afectius.
El problema apareix quan aquesta preocupació deixa de respectar l'espai de l'altra persona.
Per exemple, quan la parella necessita saber constantment on ets, amb qui estàs o què estàs fent; quan s'enfada si tardes a contestar; o quan interpreta que no respondre immediatament significa que no l'estimes prou.
Una relació sana pot tenir interès i proximitat sense necessitat de vigilància.
Què entenem per una relació tòxica?
El terme “relació tòxica” s'utilitza molt i, de vegades, pot portar a considerar problemàtic qualsevol conflicte de parella.
Totes les relacions poden tenir discussions, moments de gelosia, desacords o errors. Una discussió puntual o una mala reacció no defineixen necessàriament tota una relació.
El que ens hauria de preocupar és l'existència de patrons repetits de control, manipulació, menyspreu, por o pèrdua progressiva d'autonomia.
És a dir, quan determinades conductes es van repetint i fan que una persona comenci a sentir-se més petita, més insegura o menys lliure dins de la relació.
Senyals d'alarma d'una relació tòxica
No existeix una única conducta que permeti definir automàticament una relació com a tòxica. El més important és observar el conjunt de la relació, la freqüència de les conductes i com et fan sentir.
Alguns senyals d'alarma poden ser:
- necessita saber constantment on ets o què estàs fent;
- s'enfada si no respons immediatament els missatges o les trucades;
- controla o vol controlar el teu mòbil, les xarxes socials o la ubicació;
- qüestiona constantment amb qui quedes;
- intenta allunyar-te de determinades amistats o de la família;
- et fa sentir culpable per fer coses sense ell o ella;
- justifica la gelosia com una demostració d'amor;
- acabes modificant el que fas per evitar que s'enfadi;
- et responsabilitza de les seves reaccions;
- et ridiculitza, et menysprea o et fa sentir inferior;
- sents que has d'anar constantment “amb peus de plom”.
Un dels indicadors més importants és quan comences a adaptar la teva conducta no perquè vulguis, sinó perquè tens por de la reacció de l'altra persona.
La pregunta no és només “què fa la meva parella?”
Quan intentem valorar una relació, és habitual centrar-nos en el comportament de l'altra persona. Però també pot ser molt revelador observar què t'està passant a tu dins d'aquesta relació.
Pots preguntar-te:
- He deixat de fer coses que abans m'agradaven?
- Em costa dir que no?
- Miro el mòbil amb por quan veig el seu nom?
- Em justifico constantment?
- Sento que necessito permís per fer determinades coses?
- He anat reduint el contacte amb amistats o família?
- Evito explicar-li algunes coses perquè tinc por que s'enfadi?
- Em sento menys lliure que abans d'entrar en aquesta relació?
De vegades és difícil identificar una conducta concreta com a problemàtica. Però observar com ha canviat la teva manera de viure, decidir o relacionar-te pot donar molta informació.
“Ho fa perquè m'estima”
Algunes formes de control poden confondre's amb amor perquè culturalment hem après a associar la gelosia, la possessivitat o la necessitat constant de contacte amb la intensitat emocional.
“Si té gelosia és perquè li importo.”
“Només vol protegir-me.”
“S'enfada perquè m'estima molt.”
Però estimar una persona no implica tenir dret a controlar-la.
L'amor no necessita vigilància per existir.
Poder estar en parella i, al mateix temps, conservar espais propis no és una falta d'amor. És una part saludable d'una relació entre dues persones adultes i autònomes.
El mite de l'amor romàntic
Durant anys, contes, pel·lícules, cançons i històries romàntiques ens han transmès determinades idees sobre què significa estimar.
La idea de trobar “la mitja taronja”, que l'amor ho pot tot, que cal sacrificar-se per la persona estimada o que l'amor d'una dona pot transformar un home problemàtic apareix repetidament en la cultura popular.
També molts contes i pel·lícules que hem vist des de petits ens presentaven l'amor com el final feliç de la història: trobar el príncep blau, enamorar-se i mantenir aquell amor malgrat les dificultats.
Aquestes històries no són la causa de les relacions abusives, però poden contribuir a normalitzar determinades creences sobre l'amor.
Estimar algú no significa haver d'aguantar-ho tot.
Una relació sana no necessita cap “príncep blau”. Necessita respecte, confiança, reciprocitat, comunicació i llibertat per continuar sent un mateix dins de la relació.
Per què costa tant adonar-se'n?
Moltes persones es pregunten com han pogut arribar a tolerar determinades situacions que, vistes des de fora o amb perspectiva, semblen clarament problemàtiques.
La realitat és que aquestes dinàmiques no sempre apareixen totes de cop. Poden començar amb petites demandes, comentaris o concessions que semblen poc importants.
Potser primer és una pregunta. Després una discussió. Més endavant, deixar de fer alguna cosa per evitar un conflicte.
A més, les conductes problemàtiques poden alternar-se amb moments molt bons, afecte, disculpes, promeses o períodes en què sembla que tot torna a funcionar.
Això pot fer que sigui difícil entendre què està passant i mantenir una perspectiva clara. Amb el temps, la persona pot haver anat cedint molt més espai del que inicialment hauria acceptat.
Que una situació s'hagi anat normalitzant no significa que sigui saludable.
Com és una relació saludable?
Una relació sana no significa una relació sense conflictes. Significa poder afrontar els desacords mantenint el respecte i la llibertat de les dues persones.
En una relació saludable:
- puc tenir parella i continuar tenint vida pròpia;
- puc dir que no;
- puc quedar amb altres persones;
- no he de contestar immediatament tots els missatges;
- puc discrepar de la meva parella;
- puc expressar el que penso sense por;
- puc posar límits;
- puc conservar les meves amistats, activitats i interessos;
- no necessito justificar constantment què faig;
- no tinc por de la reacció de l'altra persona.
Estimar no hauria de significar renunciar progressivament a la teva autonomia.
Què puc fer si m'hi reconec?
Si mentre llegies aquest article t'has reconegut en diverses situacions, no és necessari prendre totes les decisions immediatament. El primer pas pot ser simplement començar a observar el que està passant amb més perspectiva.
Pot ajudar:
- parlar amb algú de confiança;
- explicar situacions concretes i escoltar com les veu una persona externa;
- observar si determinades conductes es repeteixen;
- preguntar-te quines coses has deixat de fer per evitar conflictes;
- recuperar, progressivament, espais propis;
- posar límits quan sigui segur fer-ho;
- buscar ajuda professional si et costa entendre o gestionar la situació.
Una mirada externa pot ajudar-te especialment quan portes molt de temps dins de la mateixa dinàmica i ja no tens clar què és normal i què no.
Quan ja no parlem només d'una “relació tòxica”
El terme “relació tòxica” pot ser útil per parlar de dinàmiques relacionals poc saludables, però també pot quedar curt en algunes situacions.
Si existeixen amenaces, intimidació, coerció, violència física o sexual, por intensa, aïllament, persecució o un control molt elevat, no estem simplement davant d'una relació que “no funciona bé”.
En aquestes situacions, la prioritat és la seguretat. És recomanable buscar suport de persones de confiança i serveis especialitzats, i evitar afrontar situacions que puguin augmentar el risc sense disposar d'una xarxa de suport.
Un recordatori important
Una relació de parella pot ser una part molt important de la nostra vida. Però no hauria de convertir-se en l'espai on deixem progressivament de ser nosaltres mateixos.
Poder estimar algú i mantenir la pròpia identitat, els interessos, les amistats, les decisions i els límits és una part essencial d'una relació saludable.
Una relació sana no et demana que deixis de ser tu per poder continuar estimant l'altra persona.
Referències
- World Health Organization. (2021). Violence against women prevalence estimates, 2018. World Health Organization.
- Stark, E. (2007). Coercive control: How men entrap women in personal life. Oxford University Press.
- Follingstad, D. R. (2007). Rethinking current approaches to psychological abuse: Conceptual and methodological issues. Aggression and Violent Behavior, 12(4), 439–458.
Si una relació et genera confusió, culpa o malestar, parlar-ne pot ajudar-te a recuperar perspectiva.
Podem explorar què està passant, entendre com t'està afectant i ajudar-te a recuperar els teus límits i el teu espai. La primera conversa és gratuïta i sense compromís.
Reserva una trucada de 15 minuts